En aquest blog contaré coses personals, coses que potser vos poden ajudar o simplement coses que em venen al cap i necessite plasmar-les. Siga com siga, espere que vos agrade. Tot el que vivim ens marca i sempre intente aplicar en cada cas “que és el que m’ha ensenyat açò” per a així seguir creixent.
Llobeta, vares nàixer el mateix dia i any que la uela Maria va decidir deixar-nos per a sempre. Quines coincidències, veritat?
Vingueres perquè Moly havia mort enverinada. Ynka havia agafat depressió per la pèrdua i tu ens vares traure d’aquell malson que estàvem vivint. Des d’aleshores, és vàreu fer carn i ungla i un vincle molt fort creareu.
Hagués volgut compartir amb tu molt més temps que 8 anys. Tenies tantes ganes de quedar-te que just has estat el doble del que et varen dir, 2-3 mesos i 4 químios. Tu, 6 mesos i 8 químios. I en totes elles ha estat al teu costat fent companyia alguna bestiola i jo.
Això si, aquests 6 mesos han estat exprimits! No hem parat de fer coses juntes, de gaudir de la vida. I l’última setmana hem estat plenes de felicitat on les dos ens agradava tant estar, a la muntanya. Allí milloraves i tot! Al segon dia de tornar a casa vas decidir quedar-te amb eixa sensació tan bona i marxar ja. I ho has fet sense fer soroll, sempre posant-me les coses fàcils. Tant Ynka, Iris i tu meu heu posat tan fàcil que ajuda molt. Ara ja esteu les tres juntetes. En un any les tres, és massa!
Has sigut una gossa exemplar. Valenta com tu soles demostra’n en cada moment. Quan havies de treballar no tenies por a res. Has ajudat molts gossos forts que tenien problemes seriosos d’agressivitat i ací estaves tu per a fer-los entendre que no calia arribar a tant. I després fora del treball la gossa més afectuosa, sensible i educada que hi havia. Tenies tant d’amor que donar que ho feies a grapats.
Estan sent molt durs aquests dies des que vares marxar dimarts passat dia 15 d’octubre. El primers dies no podia pensar, respirar, ni treballar. Qui caminarà al meu costat a partir d’ara? Qui em protegirà? Qui em besarà amb eixa energia? Res serà igual i estem trencats. Estic esgotada físicament i mentalment. Però et promet que en passar tot aquest procés et recordaré amb un bon somriure i les llàgrimes marxaran.
Lloba amor meu, ja has guanyat al càncer. Ha mort en companyia teua. Fins a l’últim moment li has fet saber que tu podies més i que si, que li has guanyat. Et vàrem ajudar a marxar i quan vas deixar de respirar el teu cor encara va seguir bombejant una estona dient que has sigut més forta que ell. Així has sigut sempre tu, forta i amb un cor que no et cabia dins.
Hui t’he tornat a veure, era la teua incineració. T’he posat el pal i el romer que ens va acompanyar tot el viatge que vàrem fer a Chulilla quan et diagnosticaren la malaltia. Anàrem les dues soles per a parlar i digerir allò que havien dit. Jo no sabia com explicar-teu i jugàvem amb eixe pal. Després agafarem un trosset de romer d’aquest lloc tan màgic, recordes? Recordes com estàvem? Quina experiència més bonica la d’eixa setmana a la vegada estranya també.
Hem anat a acomiadar-te tots i després hem pujat a la nevera del nostre estimat Benicadell per a estar més prop del cel i així poder ajudar-te a volar ben alt. Hi ha hagut un moment que el cel et plorava i ens hem mullat però han sigut unes gotes de satisfacció i pau.
Tot seguit hem recuperat les teues cendres i hem anat amb els amiguets Maga, Merlí i la seua mare humana a passar la vesprada al Puig d’Alcoi. Gràcies per tot Núria, ens has fet molt de bé.
Ja veus Llobeta, hem estat durant tot el dia pels cims per a fer-te l’espenta. Estic segura que a hores d’ara ja estaràs posant ordre allà on estigues! Valenta!
Saps, moltes persones m’abracen aquests dies i no saben realment el bé que em fan. Doncs en fer-ho em transmeten molta força i fa que es porte millor. Sempre he dit que una abraçada ho pot tot. Gràcies!
Ara ja descansa bonica, t’ho mereixes. Gràcies per tots aquests anys, per les ensenyances, per l’amor que m’has regalat, per les aventures, per tot, per tu. Et vull amb l’ànima, Lloba. Vola alt!
Podeu deixar-nos comentaris a continuació. Gràcies per llegir-nos.
Nuria antes no comprenia com una persona podia voler tant a un animal, i ara desde que tinc a leo, i senc lo que senc per ell, comprenc lo que estas pasant, i elles tres desde el cel, t’ajudaran a pasar este mal moment , molts anims i continua ajudant com u fas perque eres especial ????
Lloba sempre ha estat una gossa professional a la feina i fidel fora d’ella… i també pense que el que veus en Lloba és el teu reflex… a la feina saber estar, professional i fora d’ella tot bondat alhora que forta, sí, ets forta, sols que ara encara no saps quant… eres igual de forta que Lloba.
Una súper abraçada.
T’estime
M’han caigut les llàgrimes!
Gràcies per eixes paraules tan boniques. Els ? dónen i són vida. Un abraç fort ?
He llegit ja en tots els formats tot lo que eres capaç de fer,de voler,de cuidar i fins i tot de patir,per que ara toca el pijor…el dol.Bonica sent molt que una part de la teua Family ja no estiga b tú,pero tambe se que Lloba ha tengut la millor mare i cuidaora i companya de treball,molts anims ,recuperat i ha pelear,eres una gran groga?
Fins sempre Llobeta, mai te oblidare peludeta❤️
Mas fet plorar Lloba, eres com una part mes del neus peludets. Ara ya has creuat el arco iris. Nuris mot de anim ??
Nuria quines paraules mes bonique, Lloba estará ven orgullosa de tu al igual que tu de ella.
Un fort abras i molts anim.
Vola alt Lloba!!!!!
??
Nuria muchos abrazos y millones de besos,,, llobeta es un ángel que siempre te cuidará ❤️❤️?????
Gracies per emocionarnos, una estrela brillará i sera llova
Ufff o puc escriure be, en dol el cor de pena xr al matéix estic contenta xq se que has estat Ben cuidaeta, ara disfruta en la meua Ynka y enla ueli iris, donamos forsa Bonica meua
Eres una gran persona amb uns sentiments unics!! No canvies mai, segix lluitant per lo qe realment creus i x les teues bestioles com tu les anomenes.
Un abrasada molt forta .
No tengo palabras…simplemente un muy fuerte abrazo,hermana OS quiero
Lloba un gran exemple ens a donat molt y la tindrem sempre al nostre cor.Molt de anim Nuria ara estara en les seues germanes y desde alli dalt et donaran tota la forsa y felisitat que tant el mereixes.As sigut la millor mare que podria tindre amb tu a estat mol feliç y segur que esta ben orgullosa de tu .Un fortisim abraç????
Hem sap molt greu, per als que hen tenim, son per a nosaltres els fills peludets, i quan se’n van fan un buit molt gran, i si, dol molt. Tu també eres molt valenta Núria. Molts ànims i endavant!! Lloba, allà on estigues seràs feliç. Una forta abraçada.
Llobeta, no eras solo de Nuria, yo te adoraba h seguiré. Descansa amor.
Les teues paraules hen s fan plorar a tots/es de segur,com es pot boldre tan a un animal,com si foren mes Ella que la Familia, hen s donen tan de amor, que quan se n van mos deixen un gran buit, els que tinguem animals eu sabem,lloba sempre estara amb tu, ise amor, els records, aixo es lo que mes val en la Vida, perque aixo ningun teu pot llebar nuria, ara pasaras uns male dies, messos, pero recordarla te fara seguir endaban I forta,un fort abraç nuria el desitge lo millor ???
Anim!
Que forta Núria!!!!. Jo no porte bé els dols, i per això t’admire molt més i entenc perfectament els sentimens en eixes pUles tan boniques….. Lloba no estarà, però les vivencies d’eixos 8 anys son vostres….. ni res ni ningú se les pot emportar. Força Núria.?
Llobeta, sempre estarás amb nosaltres, Preciosa, ara eres una estreleta peludeta mes al cel, fins sempre bonica.??
Gracies per compartir Nuria, que emotiu, que bonico, que sort de poder plasmar en paraules eixos sentiments
un beset guapa ?
Lloba segur que estaràs amb les teues germanes nosaltres ací sempre et recordarem amb un gran somriure ☺️.Núria lo que as fet pels teus no te preu y estigues ben orgullosa que les bestioles son y seran sempre el teu motor y estaran sempre amb tu ??un fort abraç???❤️