En aquest blog contaré coses personals, coses que potser vos poden ajudar o simplement coses que em venen al cap i necessite plasmar-les. Siga com siga, espere que vos agrade. Tot el que vivim ens marca i sempre intente aplicar en cada cas “que és el que m’ha ensenyat açò” per a així seguir creixent.

Fa uns mesos Emma, treballadora de Serveis Socials de l’Alcúdia de Crespins, em va telefonar per a oferir-nos a Màgic i a mi participar en un projecte sobre els Drets Humans i Animals en xiquets entre 5 i 8 anys a l’escola CEIP La Sènia del mateix poble. Teníem que fer 6 classes. A mesura que em contava, no vaig dubtar en voler formar part d’allò que explicava.

Aquestes dues setmanes l’hem fet realitat i ha estat una experiència molt bonica. I és que Emma sap ben bé com arribar als menuts! Mitjançant jocs, ella i Màgic han preguntat i explicat tots els drets. I jo? La guia de Màgic!

Van haver algunes respostes que em varen fer pensar molt. Una d’elles va ser quan es preguntava si les xiquetes poden fer el mateix que els xiquets. Hi havia xiquets que ens contestaren que no. Em vaig sorprendre molt, la veritat. Una altra va ser quan es parlava sobre els animals al circ i es preguntava on haurien d’estar. Un xiquet va dir “al Bioparc”. Que trist que es crega que allí és el seu lloc.

Per altra banda, entre moltes altres coses, totes i tots tenien clar que els animals els hem de respectar, tenen sentiments i drets. Que la família pot ser molt diversa, no sols d’una mare i un pare. Que tenen dret a no treballar i sobretot tenen dret a jugar!!!

La majoria de menuts tenien animalets a casa i quan contàvem quina és la nostra família a més d’un se li quedava la boca oberta i se li feien les dents llargues!

Una de les xiquetes tenia molta por als gossos però Màgic va fer de les seues i va acabar acaronant-lo i abraçant-lo igual que la resta. Això si, ell estava encantat tot rodejat de menuts que el feien sentir molt bé!

Esperem que aquests dies els haja fet sentir moltes cosetes i els servisca per a poder utilitzar-ho de la manera correcta. A l’escola aprenen però a casa s’eduquen.

I com diu Emma: ” Encara que ens sorprenguérem amb algunes contestacions hem deixat la llavoreta per a fer pensar i fer possible una altra mirada de cara als drets dels éssers vius.”

Mil gràcies Emma i al CEIP La Sènia per confiar amb nosaltres i haver-nos deixat formar part d’aquesta experiència tan enriquidora.