En aquest blog contaré coses personals, coses que potser vos poden ajudar o simplement coses que em venen al cap i necessite plasmar-les. Siga com siga, espere que vos agrade. Tot el que vivim ens marca i sempre intente aplicar en cada cas “que és el que m’ha ensenyat açò” per a així seguir creixent.

Feia uns quants anys que no anava a la canera de la Vall d’Albaida, vaig deixar d’anar per un contratemps. Fa un temps que veig publicacions al Facebook dels gossets que entren allí i hui m’he fet l’ànim i he anat de nou.

En aquesta entrada no parlaré de com funciona una canera, si està bé o si està mal. Això és una altra cosa. El que vull que la gent tinga clar és que la canera no és un lloc on tots els gossos tenen una segona oportunitat.

Hi ha un grupet de persones que es dediquen a passejar-los. Però no sempre poden passejar-los a tots perquè són molts gossos i poques persones. També els difonen perquè els adopten. Gràcies a això molts d’ells troben família.

Hui he conegut a Brett, un gos amb estereotípies per estar tant de temps tancat dins la gàbia. Quan està en ella sols vol que mossegar alguna cosa i bota de paret a paret sense parar. Sols dos persones s’atreveixen a traure’l perquè quan entres, el primer que pilla ho mossega i ja no ho solta. L’he pogut traure a passejar i he comprovat el brutal nivell d’ansietat i estrès que té. Es fa sang i tot a les genives del fort que mossega i nerviós que es posa. Una vegada ix, és el més feliç olorant i passejant. Pots acaronar-lo i gaudir-lo. I quan hem tornat a la gàbia li ha tornat tot i fins i tot ens ha enganxat el pantaló amb tanta força que no podíem amb ell. El pobre ja no sap com dir que no suporta estar allí dins. És summament trist, m’ha pogut.

També hem conegut a Tessa, una mare amb un cadell que ha mossegat a una persona i ha enviat a l’hospital. Ara, per haver mossegat ha d’estar en quarantena. És una gossa aterrada de por que segurament per defendre al seu cadell ha mossegat, però això no significa que siga agressiva. Això significa que la persona que s’ha apropat a ella potser no ho ha fet com cal. He pogut estar amb ella i ha acabat damunt de mi demanant-me més carícies.

Des d’ací faig una crida a tota aquella gent que puga i vulga ajudar-los. Tots els matins de dilluns a divendres d’11 a 13,30 h estan els voluntaris passejant els gossets. Així que vos anime a anar a passejar-los i donar-los un poquet d’estima. No sabeu el que vos ho agrairan! També si teniu mantes o qualsevol cosa que abrigue, podeu portar-ho perquè l’hivern no siga tant gelat.

Ajudem-los, per favor! Ens necessiten!

PD: Fa unes setmanes vàrem ajudar a una gosseta que ens necessitava. Vos deixem el vídeo de la seua recuperació.